Bertolt Brecht va dir una cosa així com «quins temps seran els que vivim, que s’ha de defensar allò obvi», i malauradament vivim en una època en la que hem de defensar constantment l’antifeixisme i recordar per què ser antifeixista és un deure moral i una responsabilitat democràtica.
El feixisme, l’extrema dreta, mai ha marxat, tampoc de les nostres institucions, simplement ara es mostra molt més desacomplexat per escampar el seu discurs d’odi. I això és un perill. És un perill perquè des dels altaveus que els mitjans li donen a l’extrema dreta s’assenyala i després el feixisme ataca. Com hem estat veient a les agressions feixistes als centres de menors no-acompanyats, com a Torredembarra el passat mes de febrer. O les agressions feixistes del 9 d’octubre de 2017 a València. O els atacs a murals que visibilitzaven a dones que havien fet història o a murals i bancs pintats amb les banderes trans i LGTB.
Perquè l’extrema dreta és això: és racisme, és LGTBfòbia, és masclisme, és odi, és mort. I front eixa mort seguirem reivindicant sempre la vida que representa l’antifeixisme. Que representava Guillem Agulló i que representa el seu poble, Burjassot, cada 11 d’abril al recordar-lo.
I per memòria antifeixista. Reivindiquem sempre l’antifeixisme per memòria i honor a les lluitadores antifeixistes que van fer front al feixisme fins al final de les seves vides. Perquè parlar de resistència antifeixista és parlar de dignitat. Perquè quin món tindríem si hagueren abaixat el cap totes aquelles que es van plantar davant el feixisme.
Tenim la responsabilitat de recordar-les. Tenim la responsabilitat de reivindicar-les. Antifeixistes sempre!
