Bertolt Brecht va dir una cosa així com «quins temps seran els que vivim, que s’ha de defensar allò obvi», i malauradament vivim en una època en la que hem de defensar constantment l’antifeixisme i recordar per què ser antifeixista és un deure moral i una responsabilitat democràtica.
El feixisme, l’extrema dreta, mai ha marxat, i d’això als Països Catalans en sabem ben bé, especialment al País Valencià on l’extrema dreta ha gaudit històricament d’una insuportable, ignominiosa i perillosa impunitat per escampar el seu odi i la seva violència. Com vam veure el 9 d’octubre de 2017 al centre de València o el 12 d’octubre de 2020 a Benimaclet. I en tantíssimes altres ocasions.
Perquè l’extrema dreta és violència, és odi, és mort. I front eixa mort seguirem reivindicant sempre la vida que representa l’antifeixisme. Que representava Guillem Agulló i que representa el seu poble, Burjassot, cada 11 d’abril al recordar-lo.
Perquè no n’hi ha res més antifeixista que trencar el règim del 78. Perquè els Països Catalans que volem seran antifeixistes, antiracistes, feministes i lliures de LGTBfòbia o no seran!
Antifeixistes sempre!
